Contrasta l’aigua

Estanys de Sant Maurici, Ratera i Amitges, el riu Noguera Pallaresa i el barranc de l’Infern.

Els llacs de la Mainera, l’estany Gento, el riu Noguera de Cardós, l’estany Negre o el Centre d’Interpretació de l’Aigua de Tavascan.

El riu de Pamano, el llac de Montcortés, el riu Noguera de Vallferrera, l’estany Gerber, o la Font blanca.

El pantà de la Torrassa, el riu Escrita, l’estany de Naorte o el pantà de Sant Antoni.

L’aigua, element fonamental, essencial i present al centenar de llacs d’origen glaciar, als braus rius de muntanya com la Noguera de Cardós, la Noguera de Vallfarrera o la Noguera Pallaresa i on hi trobem la truita fario autòctona, la granota verda, la granota vermella i el tritó pirinenc, entre d’altres.

L’aigua ha estat, des de sempre, la font econòmica a la comarca de Pallars Sobirà. Els rius es van utilitzar per al transport de la fusta, després van possibilitar la instal·lació d'infraestructures hidroelèctriques i ara és font inesgotable d'atractiu turístic amb la pràctica dels esports d'aventura.

A més a més de les aigües corrents, la comarca és coneguda per la multitud d'estanys d’orígen glacial, amb aigües tant pures que adopten un color negrenc ja que la llum solar no hi troba partícules sòlides on reflectirse.

L’aigua, present arreu del Pirineu, en forma de rius o llacs, glaçada o en desglaç, silenciada per la neu o sorollosa esmunyint-se pels barrancs, dóna color i sentor.

ESCOLTEM-LA !!!